Vinyeta ✍🏻

 

Títol: El títol d'aquesta vinyeta és "La escuela, una garantía de las necesidades básicas" la veritat crec que és una mica irònic veient el que ens dóna a entendre la vinyeta.

No crec que ajudi a sintetitzar el tema, perquè com t'he dit abans, és força irònic veient el que ens dóna a entendre la vinyeta, perquè el títol ens dóna a entendre que l'escola ens garanteix tenir les necessitats bàsiques, però de vegades l'estudi no ens ajuda prou per sobreviure.

Descripció objectiva del que hi veig:

En aquesta vinyeta podem veure com els nens estan sortint de l'escola, hi ha una reportera (amb roba de color rosa i morat), juntament amb el seu company que està gravant, ella està entrevistant un nen. El nen, a comparació dels seus companys, està molt més flac i es veu de pocs recursos, i podem veure que ell, la reportera i el camarograf estan vestits de colors diferents, perquè els altres nens té tons morats i foscos, ells no, i ell està una mica il·luminat si mirem bé. Una altra cosa que podem veure és que a la paret hi ha un grafit que posa "el saber no ocupa lugar ni llena un estómago vacío". Aquesta frase també surt a baix del tot de la vinyeta, i crec que ens ajuda molt més a veure de que va la vinyeta i que ens vol donar a entendre.

Tema principal:

Jo crec que aquesta vinyeta parla de com les persones prioritzem els estudis abans de les veritables necessitats bàsiques, amb això no vull dir que l'estudi no és una necessitat bàsica, sinó que hi ha coses molt més importants com poder menjar, tenir un lloc on dormir, tenir coses bàsiques (per exemple les dones compreses, o simplement tenir paper) i moltes més coses, i no només centrar-nos en l'estudi, perquè com diu la frase un "el saber no ocupa lugar ni llena un estómago vacío" perquè per més que aquest nen estudiï, si no té menjar no sobreviuria encara que sàpiga molt. Per això ell diu que el seu lloc favorit és el menjador, perquè encara que no aprèn, omple el seu estómac.

Problemàtica que denuncia:

Jo crec que el conflicte que denuncia és que per exemple aquest nen només té l'oportunitat de menjar una vegada al dia, a l'hora de menjador, i potser ja no menja més. A ixò, crec que ens vol dir que ens hauríem de centrar més en el nostre benefici de salut, com menjar o tenir on dormir, que en prioritzar l'educació. Crec que el que vol donar a entendre és, que hauríem de trobar un equilibri entre els estudis i la suld de les persones, no que un tingui més prioritat que un altre, o sigui si té l'oportunitat d'estudiar també hauria de tenir l'oportunitat de menjar més de dues vegades al dia.

Recursos visuals i simbòlics:

Els recursos visuals que més podem veure són: el que més es veu, és l'aparença del nen, que comprat amb la dels altres, ell està molt més prim i es nota més cansat, la frase que hi ha grafitejada a la paret, també podem veure com la periodista va ben vestida i el càmero va amb una càmera (que segur costa molt) i que surten de l'escola.

I si llegim el que diu la reportera, podem veure com li pregunta per llocs típics que respondria un nen, sense tenir-ne en compte l'aparença de ell.

I crec que no hi ha més recursos que ens facin entendre el missatge o que ens cridin l'atenció.

Missatge o crítica social:

Crec que el que ens vol transmetre és que hauríem de donar la mateixa importància a l'estudi i a la salut de les persones, i no donar més importància a l'estudi, o que cal donar més recursos a la gent que no en té.

Opinió personal:

Jo crec que l'autor d'aquesta vinyeta té molta raó, i és una cosa en què la veritat mai no havia pensat, perquè quan pensem a donar millor vida a les persones, pensem a donar-los estudis i així un futur, però no pensem que potser no tenen per menjar ni per sobreviure i és una cosa que hauríem de canviar, crec que seria millor donar-los menjar i roba abats de portar-los a estudiar a un col·legi on segurament els faran bullying per la seva aparença, perquè això també és una cosa en què no pensem.

I això ha estat tot el bloc de les vinyetes, espero que t'hagi agradat, perquè la veritat a mi em va agradar força i em va fer pensar i reflexionar molt, en com creiem que ajudem la gent i no pensem que podríem ajudar-los d'una altra manera que els ajudaria més a seguir endavant.